El Pinós

EL PINÓS

El Pinós és el resultat d’un treball de més de sis anys de creixement i d’análisi personal.

Ha estat un llarg viatge que s’ha alimentat de la necessitat personal d’acceptar el pas del temps i els canvis que genera.
Un acte dolorós però clarificador que ha donat vida a tres sèries fotogràfiques.

Nòmades, del 2008, ofereix una part de mi molt propera encara a l’infantesa, el punt de partida. És la fase d’observació.

Roures, del 2011, es mostra com un record més distant.
Parla amb certa decadència visual de la fase d’exploració. Representa l’adolescència del treball.

Per últim, El Pinós, del 2013, reflecteix la fase d’acceptació del canvi.

L’alta càrrega d’iconografia funerària d’aquesta última sèrie, resultat del joc entre l’espai i la meva mirada, acompanya al desenllaç.
Una desconexió física i emocional amb l’infantesa.

Durant tot el trajecte, des de Nòmades fins a El Pinós, he tractat el ritual de pas no com un acte social, sinó com a un acte íntim i privat.
L’objectiu ha estat establir-me en la meva pròpia realitat, generar un compromís amb el canvi, posar en ordre la consciència i inmortalitzar-ho per transformar-ho en un acte més significatiu.

En conclusió, la distancia entre el punt de partida emocional i l’actual resulta insalvable.
Apareix com un record viu només en imatges i moments concrets. Aquest estat l’entenc com l’inici de l’edat adulta i per tant, la fi d’un cicle.



Comments are closed.